El matí del dia de Sant Jordi passava entre els llibres i les roses de la Plaça Major. Hi anàvem a peu des de l’escola, de dos en dos, per la vorera i amb la ma a la paret, xerrant fluixet però sense badar per no perdre mai la parella del davant ni la del darrere. Creuàvem el carrer pel pas de vianants i amb el semàfor en verd, però sempre hi havia alguna mestra que em feia patir molt perquè es posava al mig del carrer per parar els cotxes.
A la tarda, tornàvem a la Plaça Major a seguir remenant llibres però aquesta vegada amb els pares que ens en deixaven triar un (o dos) per comprar. Jo ja llegia llibres del Vaixell de Vapor de color taronja fosc, que era l’única cosa per més grans que feia sense tenir remordiments.
El dia de Sant Jordi del 1996, quan ens varen venir a cercar a Mata de Jonc els vaig dir que ja sabia quin llibre volia i hi haviem d’anar tot d’una perquè algú altre el podia comprar abans si no fèiem via. “La vida abans de la vida”. No em podia treure del cap aquell òvul gegant que sortia del llibre amb tot d’espermatozous al voltant que intentaven entrar-hi per deixar-hi els seus cromosomes.
Aquells mesos el meu futur laboral estava entre astronauta, perquè feia poc que havia vist Apolo 13 o biòloga marina per poder fer feina a Marineland fent saltar els dofins a base de sardines. Varen passar molts anys i moltes coses abans que descobrís que la sang no em marejava i ser metgessa fos una possibilitat.
Avui m’he retrobat amb el llibre, amb una mica de pols, però m’han tornat fascinar els seus dibuixos sortint de les pàgines i el text que els explica i he decidit quw a partir d’ara, viurà entre els apunts i els llibres de la carrera.
Tandebò avui trobem un llibre o alguna cosa que ens faci recordar el Sant Jordi del 2019 vint-i-tres anys després amb un somriure.
PD: el llibre es La vida abans de la vida. Un estudi en tres dimensions, el varen escriure en Jonathan MIller i en David Pelham, el va il·lustrar en Harry Willock. La traducció és de Raimon Fort i Gumà i el va publicar l’editorial Montena en català l’any 1995.
Coses que no semblen de feina 