Ens en sortim

La cara xuclada amb marques d’acne, una trunyella llarga de cabell negre que no para de moure’s, uns ulls marrons ben foscos mirant enlloc amb les pupil·les massa dilatades, els braços marcats per anys de punxades que s’aferren fort al llit, les cames primes i llargues que no paren de fer moviments violents a prop de les nostres cares. Crits intensos que parlen massa. Neix en Toni que ingressa a neonatologia per tractar la síndrome d’abstinència que el farà plorar sense consol durant setmanes. N’Andrea marxa a la seva habitació.

Passades vint-i-quatre hores del part, estan junts per primera vegada. Arriba el migdia i l’habitació encara és buida, sembla que estigui intentant allargar tant com pot el matí amb en Toni, com si sabés que serà l’únic.

Jo faig temps esperant per anar a visitar-la perquè pugui estar una miqueta més amb el seu fill però sobretot perquè em trenca l’ànima saber que a la una i quart vendran a explicar-li que ja no en té la custòdia.

Entro a l’habitació desitjant que aquesta vegada tampoc hi sigui però la trobo al llit, amb la mare i la tieta que la miren assegudes al sofà blau de sota la finestra, però passats uns segons ens deixen soles. Tenc la sensació que em cedeixen la responsabilitat de tenir-ne cura una estona i jo, ni tan sols sé quina cara posar

Li recordo que ahir, després del part, li vaig posar un implant que li evitarà un embaràs els tres propers anys. Li sembla sentir sa mare plorant al passadís, jo no sento res i ella també la deixa de sentir. Parlem del seu fill Mateo de tres anys que encara no sap que ha tengut un germanet. Li demano, per favor, que recomenci el tractament amb metadona que feia quan va sortir de la presó. Ella, em diu que ho farà i em demana un diazepam. Ens mirem als ulls i li poso la mà dreta a l’espatlla esquerra sense atrevir-me a dir-li en veu alta que confio en ella. Just en aquell moment, s’obre la porta i guaita la treballadora social que m’informa que han de parlar amb n’Andrea.

Surto de l’habitació, no vull girar el cap ni mirar enrere, però inevitablement, veig de cua d’ull la treballadora social, dos guardes de seguretat i dues dones massa mudades. La mare de n’Andrea està plorant al passadís.

Aina

4 thoughts on “Ens en sortim

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s