Gràcies

El pipipi pipipi del telèfon té la capacitat de fer-me botar una mica el cor que em tornarà ràpidament a lloc o em voldrà sortir disparat per la boca en funció de les paraules que senti després de prémer el botó verd. Avui ha tocat que el cor volgués sortir per la boca, el cos de sota els llençols blancs i els peus per la porta de l’habitació patint per no perdre els esclops liles i desitjant que la targeta m’obri la porta a la primera. Per sort, fa anys que vaig aprendre que a les guàrdies tot és més fàcil si dormo amb el pijama verd.

“S’indica cesària urgent per sospita de pèrdua del benestar fetal” El temps que passa entre aquesta sospita i la seva confirmació, o no, és l’estona objectivament més curta i subjectivament més llarga de la meva feina.

No cercam aplaudiments com els que demanen un bis al final d’un concert, de fet, ni tan sols esperem que ningú ens digui res per haver fet la nostra feina el millor que sabem. Ens ha agradat molt veure n’Alba amb els ulls ben oberts per començar a conèixer el seu nou món, però, sentir un “gràcies, sou meravelloses” de matinada, ens ha fet tornar al llit satisfetes, un poc més contentes i ens ha ajudat a tornar trobar la son molt més ràpid. Gràcies a tu, acabada d’estrenar, padrina de n’Alba.

Aina